Tot i que fa quatre anys que publiquen filtracions de documentació secreta, ara s'ha destapat tot.
Em sembla increïble que la gent s'escandalitzi perquè es facin públics documents que demostren, entre altres coses, les guerres brutes de diferents governs.
No ens hauríem d'escandalitzar perquè ha quedat demostrat que aquests governs han practicat la guerra bruta?
Menys hipocresia, per favor!
Avui m'he assabentat que una de les denunciants d'agressió sexual ha reconegut que va ser consentida. I que fins que va fer la denúncia, es dedicava a fer tweets sobre les meravelles d'Assange [Vegeu l'article de Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/3821590/20101207/acusacio-confusa.html ]
I també he llegit que tant Visa com MasterCard, que han bloquejat els pagaments de donatius a Wikileaks, permeten sense cap rubor que es facin donatius a filials del Ku-Klux-Klan [Vegeu la denúncia a Nación Red (en castellà): http://www.nacionred.com/derechos-humanos/visa-y-mastercard-se-suman-a-la-caceria-contra-wikileaks-pero-siguen-dando-servicio-al-ku-klux-klan ]
Com ja he dit, menys hipocresia, per favor!
dimecres, 8 de desembre del 2010
dilluns, 29 de novembre del 2010
Com m'agradaria allunyar-me nord enllà...
He llegit un article del sempre esplèndit Vicent Partal, a l'Avui de dissabte: "Tan lluny" http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/336871-tan-lluny.html
Hi parla de la democràcia de fireta que tenim aquí, i de la democràcia de veritat que volen tenir a Islàndia.
Ens explica que el poble islandès té anhels, desitjos i projectes, i vol millorar com a poble i com a societat.
Altrament dit: ens posa en evidència que els catalans som un poble mesell: de tant en tant ens queixem, però després no som capaços de fer res per millorar, d'exigir canvis reals, de lluitar contra l'estatus quo ("Ai, uix! No, que no hi hagi rebombori, que encara hi sortiríem perdent" Com si no hi perdéssim res deixant les coses com estan)
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
L'Assaig de càntic en el temple, d'Espriu, molt oportú (http://lletra.uoc.edu/especials/folch/espriu.htm)
Hi parla de la democràcia de fireta que tenim aquí, i de la democràcia de veritat que volen tenir a Islàndia.
Ens explica que el poble islandès té anhels, desitjos i projectes, i vol millorar com a poble i com a societat.
Altrament dit: ens posa en evidència que els catalans som un poble mesell: de tant en tant ens queixem, però després no som capaços de fer res per millorar, d'exigir canvis reals, de lluitar contra l'estatus quo ("Ai, uix! No, que no hi hagi rebombori, que encara hi sortiríem perdent" Com si no hi perdéssim res deixant les coses com estan)
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
L'Assaig de càntic en el temple, d'Espriu, molt oportú (http://lletra.uoc.edu/especials/folch/espriu.htm)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)