Hi parla de la democràcia de fireta que tenim aquí, i de la democràcia de veritat que volen tenir a Islàndia.
Ens explica que el poble islandès té anhels, desitjos i projectes, i vol millorar com a poble i com a societat.
Altrament dit: ens posa en evidència que els catalans som un poble mesell: de tant en tant ens queixem, però després no som capaços de fer res per millorar, d'exigir canvis reals, de lluitar contra l'estatus quo ("Ai, uix! No, que no hi hagi rebombori, que encara hi sortiríem perdent" Com si no hi perdéssim res deixant les coses com estan)
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
L'Assaig de càntic en el temple, d'Espriu, molt oportú (http://lletra.uoc.edu/especials/folch/espriu.htm)
