Avui dilluns, dia mundial de la poesia.
I m'ha vingut al cap un fragment de Rilke en que parla de la devastació de la guerra. La imatge és impactant. En aquests dies que els "tambors de guerra redoblen" m'ha semblat una elecció adequada:
"Cavalcar, cavalcar, cavalcar, tot el dia, tota la nit, tot el dia.
Cavalcar, cavalcar, cavalcar.
I el coratge és tan cansat i l'anhel tan gran. Ja no hi ha cap muntanya, a penes un arbre. Res no gosa aixecar-se. Cabanes estrangeres són aclofades, mortes de set, vora de fonts llotoses. Enlloc una torre. I sempre el mateix aspecte. Es tenen dos ulls de massa. Només de nit de vegades el camí sembla conegut."
És el principi de la seva "Cançó d'amor i de mort del corneta Christph Rilke".
